Ara és el moment de recuperar drets laborals

RECUPERAR DRETS LABORALS
Ara és el moment!

El Tribunal de Justícia de la U€, en diverses sentències recents, ha posat en escac a polítics, empresaris i sindicats, referent a Drets Laborals violats i desposseïts de les persones assalariades per les legislacions laborals de l’estat espanyol.
Els dos drets violats i desposseïts, tenen a veure amb la desigualtat i la discriminació, tant al moment de la contractació com en la indemnització a la finalització dels contractes.
El primer dret violat per la legislació espanyola ve d’antic: ja l’Estatut dels Treballadors de l’any 80 permetia la contractació temporal, sempre que hi hagués causa. La Reforma bestial del PSOE del 84 constitueix la discriminació en origen a l’hora de la contractació, descausalitzant el contracte temporal i permetent el massiu frau de llei empresarial: qualsevol contracte temporal (obra, servei, circumstàncies de la producció, fomento ocupació, etc., etc.) val legalment per a treballs que són permanents. Totes les Reformes Laborals a posteriori, no han fet sinó aprofundir en aquesta il·legalitat i injustícia per més del 92% de les persones que són contractades de “forma temporal” al llarg de l’any, sobre una mitjana de 15 milions de contractes anuals.
El Tribunal de Justícia de la U€, en el supòsit d’una treballadora contractada temporalment durant molts anys en l’Administració Pública (Sanitat), considera que l’estat espanyol està violant el dret comunitari, en cobrir un lloc permanent, amb un contracte temporal. La lectura és molt senzilla, de sentit comú i de justícia social: fer paranys en les contractacions no és sinó una manera violenta de rebaixar els costos laborals i violar el dret fonamental a l’ocupació.
El segon dret violat, el pagament d’indemnitzacions menors a les persones assalariades de manera temporal, és tan antic com l’Estatut dels Treballadors i les posteriors legislacions, igual que en la contractació temporal en clar frau de llei, la qual cosa han fet és fer permanent la DISCRIMINACIÓ i fer fallida la igualtat de drets de les persones assalariades, per establir la divisió entre les persones treballadores i enfrontar-les unes contra altres.
El “negoci brut per l’empresariat, tant públic com a privat”, és una ganga, ja que l’evolució en la contractació temporal fraudulenta és meteòrica en certes fases de l’economia a l’estat espanyol. L’última fase de la “estafa social” la trobem en l’evolució de la contractació des del 2012: de 7,8 milions de contractes en aquest any, hem passat a 11,3 milions en el 2016 , solament en 7 mesos.
Aquesta contractació, en més d’un 92% és temporal, i la durada mitjana dels contractes en caiguda lliure: si en el 2007es trobava en 80,5 dies, en el 2016 a juliol, aquesta durada mitjana es troba en 50,9 dies.
La precarietat és molta, però encara no ha tocat fons: en el 2007 es van signar en els set primers mesos de l’any 11 milions de contractes, però teníem una població ocupada de 17 milions i resulta que, en els 7 primers mesos del 2016, s’han signat 11,3 milions de contractes i això que la població ocupada són gairebé 2 milions menys.
I aquesta precarietat “normalitzada”, s’ha estès com a bassa d’oli en tots els sectors. Del sector clàssic de la construcció, quan en el 2007 ocupava a gairebé 3 milions de treballadors (homes sobretot) i més del 60% eren temporals, hem passat a una temporalitat/precarietat al sector clàssic de l’ocupació “fixa”. La indústria, on la durada mitjana dels seus contractes s’ha enfonsat: d’una mitjana de 160 dies en aquestes dates, a 57 dies a juliol 2016.
Sectors clàssics d’explotació/precarietat com l’Hostaleria, han augmentat la intensitat del dolor i l’absència de drets: si en els set primers mesos de l’any 2007 es van signar 1,05 milions de contractes, tenint ocupades/empleades 1,1 milions de persones assalariades, en el mateix període de 2016, és a dir, els set primers mesos, s’han subscrit 2,3 milions de contractes i la seva població ocupada solament és d’1,3 milions, és a dir 200.000 més que en el 2007.
Inestabilitat, vulnerabilitat, precarietat, sobreexplotació… són tots elements consubstancials pel 90% de tota la nova contractació i, alhora, és la “base política” perquè pocavergonyes, corruptes i la immensa majoria de l’empresariat, segueixin cavant la tomba dels drets laborals i polítics de la majoria social.
Ara es tracta de RECUPERAR aquests Drets: el Dret a ser contractats i contractades amb contractes fixos per a llocs de treball permanents, tant al mercat públic, com en el privat, i el Dret a ser tractats i tractades sense diferències a l’hora d’indemnitzar la pèrdua del lloc de treball.
Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT

La justicia europea veta discriminar la indemnització entre temporals i fixos i capgira el sistema d’interins del sector públic

Una sentència del TJUE qüestiona la diferent indemnització entre els contractes temporals i els indefinits. Els juristes consideren que la resolució obligarà a fer canvis en l’Estatut dels Treballadors.
La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que qüestiona el tracte que es dóna en el mercat laboral espanyol als contractes temporals davant els indefinits en cas d’extinció ha provocat una reacció d’interpretacions d’agents socials, administracions i advocacia. La sentència del tribunal europeu de Luxemburg que obliga a indemnitzar una treballadora interina capgirarà bona part de la legislació laboral espanyola. No estan clars els terminis perquè aquesta legislació s’adapti a aquesta sentència però, de moment i mentre això no passi, els arguments utilitzats pel tribunal europeu permetran als demandants tenir més força jurídica per convèncer els jutges.
La sentència dinamita tota la forma de contractació que s’ha estat fent a Espanya per totes les administracions, tant la local, l’autonòmica i l’estatal, en matèria de contractació de personal al servei de l’administració. El que requereix és un canvi normatiu a gran escala, no només de l’Estatut dels Treballadors, que per suposat s’ha de modificar per fer-se ressò d’aquesta sentència, sinó que també s’haurien de modificar les normes autonòmiques.
És una sentència molt rellevant, que marcarà un abans i un després, i que diu que un treballador interí ha de ser indemnitzat igual que ho seria un treballador fix quan acaba el seu contracte.
0 dies per any treballat és la indemnització que rep un empleat interí un cop conclou la relació laboral.
12 dies per any treballat rep com a indemnització un empleat temporal un cop finalitzada la relació laboral.
La legislació espanyola recull diverses indemnitzacions un cop conclou la relació laboral: 12 dies per any treballat en els contractes laborals, 20 dies per any en els indefinits amb acomiadament procedent i 33 dies en els indefinits amb acomiadament improcedent. Els interins, per la seva banda, tenen un contracte temporal que no els dóna dret a cap indemnització un cop conclou la relació laboral. També existeixen contractes de formació, sense cap mena d’indemnització un cop caduquen.
La sentència elimina una discriminació històrica
Els magistrats que han redactat la sentència han precisat que la legislació espanyola s’oposa a la clàusula 4 de l’"Acord marc sobre el treball de durada determinada" adoptat el 1999 en una directiva europea. Segons aquest acord marc, els treballadors no poden rebre un tracte diferenciat en funció del tipus de contracte.
La sentència del tribunal de justícia de Luxemburg elimina, així, una discriminació històrica entre els treballadors fixos i els treballadors temporals i interins en cas d’acomiadament. Fins ara els treballadors fixos acomiadats per causa procedent tenien dret a cobrar 20 dies per any treballat, mentre que els temporals cobraven entre 8 i 12 dies. Pel que fa als interins, no tenien dret a res.
Encara que la sentència jutja el cas d’un contracte d’interinatge d’una treballadora de l’administració pública, el que denuncia és la dualitat que es dóna entre els contractes temporals i els fixos i, en definitiva, empeny la legislació espanyola a una harmonització contractual en el cas d’indemnització per extinció. “El fet que el treballador hagi prestat els seus serveis en virtut d’un contracte d’interinitat no pot constituir una raó objectiva que permeti justificar la negativa que el treballador tingui dret a la mencionada indemnització”, sosté la sentència, que també recull: “No podrà tractar-se els treballadors amb un contracte de duració determinada d’una manera menys favorable que els treballadors fixos comparables pel simple fet de tenir un contracte de duració determinada.”
La sentència té una gran transcendència i obligarà el Parlament espanyol a modificar l’Estatut dels Treballadors per incorporar-la. Exigirà una modificació legislativa, però el que sí que ja és possible és que els tribunals del social apliquin directament la doctrina del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea, que és vinculant per a tota la jurisprudència i per a tots els tribunals de tots els països. Ara mateix, en cas d’extinció d’un contracte temporal amb causa, no només els interins, sinó també els contractes que estan a 12 dies, un tribunal pot considerar que ha d’aplicar aquesta doctrina i per tant la indemnització mínima són aquests 20 dies per any treballat.
Ara bé, cada tribunal pot fer la seva interpretació d’aquesta sentència, cosa que requerirà que s’unifiqui la doctrina sobre aquest tema, feina que haurà de fer, en últim terme, el Tribunal Suprem. Pel que fa a l’adaptació de la legislació espanyola, els diferents especialistes han expressat el temor que es faci una equiparació de les indemnitzacions a la baixa.
Contracte d’interinitat, un contracte del sector públic, però no només
Els treballadors interins són aquells temporals que substitueixen la baixa d’un treballador: permisos de maternitat i paternitat, jubilacions parcials, alliberaments sindicals, càrrecs públics, excedència per cura de treballadors... Aquesta situació pot donar-se tant en l’ocupació pública com en el sector privat.
En el cas de les administracions pot succeir que un interí que cobreix una plaça d’un treballador que s’ha jubilat o que s’ha traslladat a un altre lloc encadeni contractes durant molt temps. Aquesta plaça hauria de cobrir-se en un termini marcat per la llei mitjançant una oferta pública d’ocupació però per qüestions econòmiques no es fa dintre del termini i en la forma escaient i les administracions públiques (especialment les comunitats autònomes) han engreixat una important nòmina de personal interí.
Quant temps es pot ser interí?
La durada del contracte d’interinitat serà la del temps que duri l’absència del treballador substituït amb dret a la reserva del lloc de treball. Quan el contracte es realitzi per cobrir temporalment un lloc de treball durant el procés de selecció o promoció per a la seva cobertura definitiva, la durada serà la del temps que duri el procés de selecció o promoció per a la cobertura definitiva del lloc, sense que pugui ser superior a tres mesos ni celebrar-se un nou contracte amb el mateix objecte una vegada superada aquesta durada màxima. Les administracions públiques es passaven els límits temporals però els treballadors han de recórrer en els tribunals del contenciós administratiu.
Quines places cobreixen els interins?
El butlletí de personal que publica Administracions Públiques diu que dels més de 382.000 interins que treballaven a 1 de gener de 2016 en el sector públic a Espanya, el gruix estava emprat per les Comunitats Autònomes. De les 322.000 persones que treballen en les autonomies de forma interina, més de 285.000 estan en la docència (no universitària) o són professionals sanitaris. I d’aquests, el 75% són dones.
Un treball precari feminitzat
No és casualitat que hagi estat la denúncia de dues dones (una professional sanitària i una treballadora del ministeri de Defensa) les que hagin portat fins al TJUE les seves causes contra l’Administració espanyola. Les dades diuen que el 70% de tots els interins que treballen en la Funció Pública és dona. Aquesta proporció es repeteix en el sector privat. Segons les estadístiques del Servei Públic d’Ocupació, dels gairebé 1,58 milions de contractes d’interinitat que es van celebrar en 2015 el 70% es va fer a dones. A més, gairebé un milió té menys de 40 anys.

La justícia europea veta discriminar la indemnització entre temporals i fixos
El tribunal reconeix també que els interins tenen dret a cobrar compensació en acabar el contracte
El Tribunal de Justícia Europeu ha sacsejat els fonaments de la normativa laboral espanyola. Defensa que la indemnització a treballadors amb contractes indefinits i temporals no ha de ser diferent només per aquest motiu. Ara els primers en acabar el seu contracte cobren l’equivalent a un sou de 20 dies per any treballat; els segons perceben 12 dies per any o res si són interins. La decisió dels jutges comunitaris estableix que els interins tenen dret a percebre una compensació en rescindir el seu contracte. Però l’argumentació del tribunal va més enllà i defensa que les indemnitzacions per acomiadament han de ser iguals per a tots, tret que hi hagi “raons objectives”, i d’aquestes últimes exclou el fet de ser indefinit o no.
El Ministeri de Defensa va contractar com a interina Ana de Diego per primera vegada el febrer del 2003 per cobrir un lloc de treball que li corresponia a una alliberada sindical. Nou anys després la treballadora va perdre la seva ocupació. El decret de retallades del juliol del 2012, que va reduir dràsticament el nombre d’alliberats sindicals, va tenir com a conseqüència que Ana va perdre el seu lloc de treball l’1 d’octubre d’aquell any. Dies després va acudir als tribunals. En primera instància va perdre, però va recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que va suspendre el procés i va elevar quatre qüestions judicials a la justícia europea.
La resposta del tribunal comunitari no deixa lloc a dubtes: la legislació espanyola contradiu una directiva europea perquè “el fet que aquest treballador [en referència a Ana de Diego] hagi prestat els seus serveis en virtut d’un contracte d’interinitat no pot constituir raó objectiva que permeti justificar la negativa al fet que aquest treballador tingui dret a l’esmentada indemnització”.
A pesar que aquest raonament ve motivat per una demanda contra Defensa, la norma comunitària a la qual fa referència el text del Tribunal europeu no estableix diferències entre el sector públic i el privat. Aquesta és una diferència bàsica respecte de les altres dues respostes sobre treballadors temporals del mateix dia de la setmana passada, el 14 de setembre.
Això suposa un dur cop a l’Estatut dels Treballadors, que estableix que la finalització dels contractes d’interinitat —tampoc els de formació— no donen dret a percebre indemnització quan s’acaben. En canvi, altres contractes temporals sí comporten una compensació en finalitzar (12 dies per any treballat). És el cas dels d’obra o servei i dels de circumstàncies de la producció, que porten aparellada una indemnització.
Però la lectura completa de la resposta prejudicial va més enllà. En l’argumentació s’afirma amb nitidesa que per fer distincions en les condicions laborals –entre les quals inclou de forma expressa la indemnització per acomiadament– han d’existir “raons objectives” que ho justifiquin. I aclareix: “El concepte de ‘raons objectives’, en el sentit de la clàusula 4, apartats 1 o 4, de l’Acord marc [en referència a la directiva europea en la qual assenta la seva sentència], no permet justificar una diferència de tracte entre treballadors amb contracte de durada determinada i treballadors fixos pel fet que aquella estigui prevista per una norma nacional general i abstracta, com una llei o un conveni col·lectiu”.
Sí que obre la diferència de tracte sobre la base d’aquestes “raons objectives” no perquè així ho contempla la llei o un conveni, sinó per “l’especial naturalesa de les tasques per la realització de les quals se celebren els contractes de durada determinada” o per “un objectiu legítim de política social”.
Basant-se en aquesta argumentació, i que un altre tipus de contractes temporals tenen indemnització, els jutges europeus responen que el treballador acomiadat pel Ministeri de Defensa té dret a percebre indemnització.
Però la resposta del Tribunal no es va limitar només a aquest cas, ja que ara ha de ser tinguda en compte pels jutges espanyols. Els treballadors temporals tenen dret a percebre una indemnització de 20 dies per any, sense necessitat que el seu contracte sigui fraudulent. Això afecta gairebé quatre milions de treballadors i treballadores.
* Notícia extreta del diari El País

La Justícia europea capgira el sistema d’interins del sector públic
Una sentència suggereix que els interins que cobreixen places de funcionaris i que encadenin contractes temporals fraudulentament han de ser considerats indefinits no fixos
Tres sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea acaben de posar cap per avall el sistema d’interinitat que utilitzen les administracions públiques per cobrir moltes places. Els veredictes europeus arriben a diverses conclusions: l’administració espanyola abusa de les contractacions temporals, la llei espanyola ha d’incloure més elements dissuasius per evitar aquesta temporalitat, i els funcionaris interins que encadenin fraudulentament aquest tipus de contractes poden ser considerats treballadors indefinits no fixos.
Per parts. A les administracions públiques hi ha treballadors que cobreixen vacants de funcionaris o de personal laboral de forma interina. La jurisprudència dels jutjats socials deixava clar que, en el cas del personal laboral, quan es produïa un encadenament de contractes temporals que excedia la llei aquesta persona adquiria la categoria d’indefinit no fix. És a dir, era un treballador indefinit que mantenia la seva plaça fins que es convoqués una oferta pública d’ocupació per cobrir-la.
No obstant això, això no era així en el cas dels interins que cobrissin una plaça de funcionari. En teoria funcionaven els mateixos límits a la temporalitat però les administracions sempre se’ls han saltat perquè els jutjats del contenciós administratiu [que són els que resolen els casos que tenen a veure amb l’administració, inclosos els que afecten el seu personal] no deien aquesta interpretació.
El pronunciament europeu canvia això i ve a dir que no pot existir discriminació entre els interins del personal laboral i els que cobreixen vacants de funcionaris. El que diu el TJUE és que caldrà resoldre de manera similar aquestes dues situacions. És a dir, que les persones que de forma interina cobreixin una vacant de funcionari i hagin encadenat contractes temporals fraudulentament haurien de ser considerats treballadors indefinits no fixos.
Els efectes d’aquest pronunciament es poden estendre als interins que ocupen places en la sanitat, l’educació, la justícia o en qualsevol àmbit de les administracions públiques. És una oportunitat per acabar amb la precarització de l’ocupació pública. Cal que els afectats aprofitin l’oportunitat i demandin.
* Notícia extreta de eldiario.es